Travesía de Santander a Madrid en BTT(2014)

 

 

 

D

E

 

S

A

N

T

A

N

D

E

R

 

A

 

M

A

D

R

I

D

Ruta diseñada por José María Riera.

Etapas

Dia 17/05/2014.- 1ª etapa  SANTANDER-VEGA DE PAS

Cronica de Riera:

Amb les bicis al carrer, els GPS a punt, carregats d’il·lusió  i després de la foto de rigor, sortim pel mig dels carrers de la ciutat, sortejant semàfors i zones d’obres. Seguim per la carrtera N-623 fins a Muriedas (7,6), la deixem per agafar la CA-140 fins El Astillero (12,4).
Entrem al carril bici, sobre el traçat de la via ferroviària abanonada de Santander-Mediterràneo, la seguim fins a Sarón (22,8), anem pedalant entre “caserios” escampats, arribant a Santa Maria de Cayón (25), i passant per davant  un racó idíl·lic, on hi ha una ermita em mig d’una fageda.
Aquí tenim el primer avituallament i ens posem a punt energèticament, amb pa, tomàquet , pernil i fruita,  per començar a pujar les primeres estivacions de la Cordillera  Cantàbrica .
Deixem la carretera, creuem el riu Pisueña (27,5) per un pont penjat, entrem a la CA-619, creuem  la Sierra de la Matanza per Esles (32,2). A Llerana (35,3) entrem a una pista que comença a pujar fort, passem per Abionzo(38), fins arribar a San Bartolomé (42), les vistes son espectaculars sobre les verdes valls, plenes de cases espargides i animals de pastura.
Anem baixant fins a Selaya (46,8k,240 m.a) som al fons de la vall i comencem a pujar cap a l’impressionant Sierra de la Dehesa y Fuente Llano, també entre prats, fins arribar al 750 m.d’altitud  (55) que anem carenant. La vista es de pel·lícula: tot la Vall de Pas als nostres peus i l’espectacular muntanya de Castro Valnera a l’horitzó, quan per sorpresa i en sentit contrari trobem al Jordi Miret, que s’uneix al grup per acompanyants fins acabar l’etapa.
Iniciem aquí un descens vertiginós per un camí pedregós fins arribar a la llera del Rio Pas, que el seguim per carretera i pel costat, fins arribar a Vega de Pas (60,9)
Ens allotgem en una casa rural de categoria quasi *****. Dutxa, berenar i passeig pels prats dels voltants. Ha sigut un dia espectacular, de sol i pedals

 

Día 18/05/2014.- 2ª etapa  VEGA DE PAS – ESCALADA

 

És el segon dia i ens disposem a fer l’etapa reina, per quilòmetres i desnivell.
Aprofitem  la fresca del matí, gairebé gelats, ja que tornem per la llera del riu, fins al km.4,3 i 330 m. Deixem aquí la carretera i ens enfilem per unes rampes del 20%, que acabaran carenant el Cerro de Lambarrasa, fins arribar a San Pedro del Romeral (11,8 k.783 m.). Unifiquem el grup, ja que la pujada ens ha seleccionat i seguim amb vistes de pel·lícula, ja que el sol és intens i els verds dels entorns la fan en tecnicolor.
Entrem a la CA-683, seguim pujant. Al Km.17, la deixem i ens possem a a una pista ampla, que delimita amb la província de Burgos. A 1,5 k., el camí ha entrat en una fageda, al costat d’un riu, espectacular i molt tècnic, per les pedres de riu, molsa i aigua que hi baixa, molts hem fet peu en un bon troç.
Seguim fins la petita aldea de Busnela (25 k.821) , arribem a Pedrosa de Valdeporres (31,7), trobem altra vegada la via férrea abandonada, tenim un petit problema per agafar-la, hi ha un pont tallat. Pugem fins a San Martin de las Ollas (36) entre empinats carrerets. Seguim cap a Argomedo (39), avituallament lleuger per anar seguint, Soncillo (41,9) . Anem per la BU-5740, enllacem un preciós corriol entre carreteres, creuem Hoz de Arreba (48,4), a Landraves (51), deixem la carretera per entrar a un sender herbós al costat del riu Trifon fins a Consortes (53 k. 5 habitants)i tot seguit a San Miquel de Cornezuelo (54,5) i per un sender GR-85 fins a Cidad de Ebro (56,1).
 Ja entrem de ple al Cañón del Rio Ebro, pel GR-85. Agafem el desvio al costat mateix de la llera del riu, fins arribar a el Alto de los Tornos, aqui hem de  carregar la bici a coll i baixar per una ziga-zaga pedregosa, amb el riu baix d’un espectacular penya-segat i arribar a Tudanca (61), on ens espera l’avituallament sota l’ombra, en un prat al costat del riu. Hem reposat una bona estona i hem seguit fins a Tudilleja (62,7), Quintanilla-Colina (64,7) i Pesquera (70).
Comencem aquí una de les zones mes increïbles del viatge, un sender entre la verdisa i al costa mateix del Ebre, arran de l’aigua, durant uns 4 kms. ¡¡espectacular!! , fins arribar a una central hidroelèctrica i seguir per pista al costat del riu fins a Escalada (81,10k. 37 hab.)
 Ens allotgem en una casa rural modesta, però autentica de la zona.

 

Día 19/05/2014.- 3ª etapa  ESCALADA-BURGOS

Crónica de Riera:

Després d’un lleuger esmorzar, emprenem camí per l’altre costat del riu Ebro, passem per Quintanilla (1,7) , entrem a la carretera N-623 fins a Valdelateja (5,4). Comença aquí un sender de forta pujada, pedregós, impracticable, amb bici a coll, per salvar un penya-segat vertical de 250 m. de desnivell en menys d’un quilòmetre, fins arribar a una zona de boscos i matolls en una constant pujada o fals pla.
Trobem el pintoresc poblet de Nocedo (12,8k.10 hab.1.040 alt) col·locat entre “penyascos”  com en un pessebre. En descens entrem al Valle de Sedano. Fem parada a Sedano (20) ens espera el Jordi amb la taula parada. Per una carretereta de tercer ordre, comencem a pujar, al km.26,2 entrem per un camí entre boscos i  tot seguit continuem per amples camps de cultiu fins arribar a Masa (33,3).
Quintanilla Sobresierra (40,8) es el pròxim poble. Pedalem fins a Gredilla (52,5), ja fa calor, unifiquem el grup i ens refrigerem en un bar. A continuació i passem per un petit congost, seguit d’una reconfortant i ràpida baixada, fins a Peñahoradada (56,6), on trobem altra vegada la via del tren abandonada, que l’agafem davant de l’estació ensorrada, la volem seguir però es impossible. Hem  d’anar per camins agrícoles que la van vorejant, quedant embarrancats al trobar un riu que ha inundat el camí. Ens hem de descalçar per creuar-lo.
Passem per Vivar del Cid (68,2) on ens trobem amb la N-623, Villatoro (75) i entrem a l’urbe de Burgos, fins a la plaça de la Catedral.
Ens hostegem al Meson del Cid, davant mateix de la catedral. La Cristina,  s’incorpora al grup, procedent de Barcelona.
Passejada turística per la ciutat i sopar típic burgalés, morcilla, pimientos, etc. i a dormir.

 

Día 20/05/2014.- 4ª etapa  BURGOS – BAHABON DE ESGUEVA

Crónica de Riera:

El dia s’ha aixecat plovisquejant, hem fet la foto de rigor davant la catedral i s’ha sortit del casc urbà. Hem trobat altra vegada la via verda de Santander-Mediterraneo, aquí molt ben condicionada.
Passem per Mondubar de la Emparedada (11,5) i Cojobar (13,5)on s’acaba la via i es desvia per una pista que ens portarà a Revillarruz (16), aquí ja comencem a anar per camins secundaris entre camps de cultiu, alguns bastant esborrats i herbosos, arribem a Hontoria de la Cantera (23,6) on entrem a la N-234. La deixem a uns 2 kms, per entrar a un camí asfaltat, que passa pel davant d’una curiosa zona militar habilitada per polvorín ficat dins  la roca de la muntanya. Tot seguit ens trobem una zona de trialeres entre matolls i això ens anima una mica. Estavem cansats de tanta monotonia..
Anem tots en grup planejant fins a Torrecilla del Monte (39,6)seguim fins a Lerma (53). Ja tenim gana i en una zona de gespa al costat d’un riuet i sota els arbres, hem plantant el campament de l’avituallament. Aquesta ciutat val la pena visitar-la i així ho hem fet, pujant al centre on hi ha el majestuós Palau Episcopal, ara Parador.
Continuem la marxa, trobem Quintanilla de la Mata (58), Fontioso (65) Pineda de Transmonte (71,7), seguim fins arribar a l’estació abandonada de Bahabón de Esgueva (76,5), bastant lluny del poble. Hi arribem per una carretera intransitada.
Ens rep la Sra.Consuelo i la seva mare, propietaris de l’impecable casa rural “Valle de Esgueva”, ens atenen com a reis. Ens ha sorpres amb un sopar casolà de primera: truita de patata, galtes de vedella, pa de “hogaza”, vi i postre de la terra i contents a dormir.

Día 21/05/2014.- 5ª etapa  BAHABON DE ESGUEVA – MADERUELO

Crónica de Riera:

Ens llevem i està plovent a “bots i barrals”, això no impedeix que la Sra.Consuelo ens prepari un suculent esmorzar, però si que ens trobem indecisos a per iniciar la sortida. A la fi som 4 els que  marxem sota la pluja. Protegits de capel.les hem començat a pedalar, el terra està mullat pero es pot anar ciclant, va plovisquejant, però tenim la sort que al quart d’hora ha parat. Anem seguint el track projectat, arribem a Santibañez de Esgueva (6,6),       Entrem en un camí  argilós i cada vegada estem més enganxats, fins trobar una petita rampa on hem quedat clavats al fang, n’hem sortit com hem pogut, estant de sort que el terreny ha canviat aviat i ens hem posat en una zona asfaltada,que ha anat be per netejar les bicis amb el remull de l’aigua acumulada a l’asfalt.
 Km. 14,4, deixem l’asfalt i entrem en un bosc, on fem uns 2 kms de trialeres ciclables i de pujada, molt divertides, quan ens troba el Jordi Miret que venia a tota màquina al nostre darrere.
  Passem per Quintanilla del Pidio (17,5), entrem a una zona de boscos. Seguim endavant.  Creuem  l’autovia i arribem a Aranda de Duero (29,2), on ens hem reconfortat amb xurros al  bar de la ­plaça major.
 Hem tingut dificultats al sortir de la ciutat, per la gran quantitat d’obres. Ens hem desviat del track, per poder seguir. Al fi sortim del casc urbà i fem el tram mes lleig del viatge, fins arribar a Milagros (43,3), doncs tots els voltants estàvem plens de runes i escombraries.Ens trobem al Llorenç, Miquel i Jordi Matias, que havien sortit mes tard.
Milagros.- Ens esperaven l’Albert y Josep Maria Farré,  que havien canviat els papers amb el Jordi Miret i feien ells l’assistència amb la furgoneta, per cert que l’avituallament se l’han currat molt bé!.
Per una carretera de tercer ordre i molt relaxant, s’ha arribat a Montejo de la Vega (49) Entrem al Espacio Natural de Hoces del Rio Riaza, per un camí al costat del riu i entre un congost espectacular, però hem de grimpar per un sender pedregós i baixar-lo amb la bici a coll, des de dalt es veu el Convento de Castroboda al fons de la vall. Ja som baix i seguim per un camí que ens porta a les comportes del embassament de Linares del Arroyo (59,4).
Després de salvar una pesada pujada, seguim vorejant l’embassament, arran d’aigua durant uns 7 kms, fins arribar a un llarg pont que en durà a Maderuelo (74,3), poble totalment murallat dalt d’un turó i fantasmagòric , ja que no s´hi veu ni un ànima, amb cases d’origen medieval, com la que ens hem hostejat: autèntica i preciosa.
Com que no hi ha res al poble, ens hem desplaçat baix del embassament, on hi havia l’únic lloc per poder sopar. 

Día 22/05/2014.- 6ª etapa   MADERUELO-SOMOSIERRA

Crónica de Riera:

Estem de mala sort, torna a ploure. Com que el lloc d’esmorzar està a baix del poble, anem fent temps, però segueix plovent.
Sortim per carretera i sembla que va parant, passem per Andealengua de Santa Maria (7,7). Ja estem a la provincia de Segovia, anem per pistes entre camps sembrats. Creuem Corral de Ayllón (1,5), Ribota (19).
 Entrem a una zona de boscos on el camí està perdut, però continuem el track entre matolls i camps llaurats fins trobar el camí principal, després carretera i arribem tot plovent a Riaza (35,5k, 1.187 m.), bastant xops.
Ens aixopluguem en una bar, on dinem els 4 que volem seguir, els altres han marxat amb la furgo.
Comença aquí l’ascens al port de Somosierra, anem pujant plovent i moments  diluviant, per una espectacular pista entre avets , trobem manades de senglars negres que creuen al nostre davant.
Estem pujant la Sierra de Cebollera, que no s’acaba mai. Arribem fins a 1.858 m, planegem una mica i fem un descens vertiginós fins arribar al Puerto de Somosierra (1.443 m).
Ha valgut la pena mullar-se, l’ascens a la Sierra de Cebollera, es fantàstic!

 

Día 23/05/2014.- 7ª etapa SOMOSIERRA-MIRAFLORES DE LA SIERRA

Crónica de Riera:

Fa un dia infernal al Puerto de Somosierra, boira, vent, aiguaneu .
Com ja es el penúltim dia l’etapa pinta molt be, ja que esperem carenar tota la Serra de Guadarrama. Ens hem equipat d’hivern rigorós per atrevir-nos a lluitar contra les inclemències.
Hem començat l’ascens, amb una forta rampa, per situar-nos a 1.650 metres d’altitud . Tres companys han abandonat i tornat enrere. Ha estat una intel·ligent decisió, ja que cada vegada el temps es posava pitjor. Primerament pedregant, després nevant i la temperatura a 0º. Hem arribat a l’inici de la Cuerda de los LLanos, que és una pista tallafocs, que segueix la carena. Ja portem 10 interminables quilòmetres i no podem seguir amb aquestes extremes condicions, xops i gelats.
Estem a quasi 2.000 metres d’altitud i hem hagut de recapacitar, mirar el GPS per si havia sortida i perdre altura, doncs faltava uns 25 kms pedalant a la mateixa altura i només ens quedaven dos opcions: una al Puerto de la Acebeda a 1 km i l’altra al Puerto de la Peña Quemada a 4 kms. Hem optat per la primera, iniciant el descens de 5 kms i perdre 450 metres d’altura, on ja veiem el sol i el poblet de La Acebeda.
En l’unic i petit bar ens hem reconfortat, amb un caldo calent i esmorzar de xorizo i formatge.
Hem seguit per carretera, fins trobar el track a Loyola (35), on ens esperaven els intel·ligents que han tirat enrere i que ens han fet l’avituallament a l’entrada del poble.
Som quatre els que  seguim el track   i volem acabar l’etapa. Sortim vorejant l’embassamment de La Pinilla, per arribar a Canencia (47), on hem començat la pujada al pintoresc port del mateix nom per carretera i descens fins a Miraflores de la Sierra (76,5)
És un poble de segones residéncies de la gent de Madrid. Hi ha ambient de gent de cap de setmana i l’hotel que ens hem hostejat té una gran gastronomia, que hem aprofitat.

 

 

Día 24/05/2014.- 8ª etapa MIRAFLORES DE LA SIERRA-MADRID

Crónica de Riera:

Per fi avui fa un dia esplèndid i llueix el sol. És l’últim dia i estem  molt animats, ja que el perfil es en descens constant fins acabar
Sortim per uns camins secundaris, amb alguna trialera pel mig.Passem per Soto del Real (11)
Entrem a una gran finca vallada, propietat de la Comunidad de Madrid “Dehesa del Navalvillar”, on hi ha una torre de guaita, que es veu la ciutat de Madrid a l’horitzó, anem tots en grup i molt ràpids, fins arribar a Colmenar Viejo (23), on ens hem incorporat al carril bici,  paral·lel a la M-607, que ens anirà portant cap a Madrid.
A l’altura de Tres Cantos (32,5), ens ha esperat el Jordi amb la furgo per recuperar forces.
 Al quilòmetre 44,5, ens hem desviat cap un altre carril, que segueix la M-40, passant per El Pardo (50), Puerta de Hierro (54,5) i llac de la Casa de Campo (60,3), on hem celebrat el fi de viatge en el Restaurant “La Bicicleta” amb un suculent arròs.
Després de carregar les bicis al remolc, uns hem tornat amb avió i el Jordi Matias i Josep Maria Farré, han acompanyat al Jordi Miret amb la furgoneta  fins a Barcelona.

En resum, a pesar de les inclemències del temps, el viatge ha sigut espectacular i l’ambient millor, no hi hagut cap incidència important, ni física, ni mecànica, i el mes important es que ja s’ha parlat de la pròxima aventura.

Video de la travesía

 

 

 


 

T

R

A

V

E

S

Í

A

S

 

E

N

 

B

T

T